Més del 92% de persones que van secundar una vaga el 2018 ho van fer el dia de la dona treballadora, un èxit de mobilització que cal repetir aquest any.
El 21 de febrer no acaba res. Les lluites de la classe obrera són tan constants com plurals i és per això que, mentre preparem aquesta vaga general, hem de tenir ull i part dels nostres esforços posats en garantir que, dues setmanes més tard, la vaga general feminista del 8 de març torni a aturar el país i esquerdi una mica més els fonaments d'un sistema patriarcal que ens escanya i oprimeix a totes. Després de l'èxit de la convocatòria del 2018, aquest any totes les dones treballadores tornem a estar cridades a secundar una nova vaga de cures, de consum, laboral i educativa, de forma fins i tot encara més massiva, amb el suport de nombroses organitzacions polítiques, socials i sindicals, entre les quals la Intersindical-CSC.
Tornarem a demostrar un cop més que el feminisme és un dels pilars que mobilitza les classes populars d'aquest i tants altres països on s'han convocat protestes similars. Prova d'això és que, en la primera vaga general feminista, l'any passat, més de 2,5 milions de treballadors i treballadores van secundarla a tot l'Estat, segons les dades aportades per sis comunitats -les altres, no van oferir xifres de seguiment-. Com que, fins a l'octubre de 2018, menys de 2,8 milions de persones havien secundat vagues, això indica que més del 92% d'aquestes ho van fer el 8 de març. En el cas de Catalunya, el seguiment va ser de més de 200.000 persones, segons xifres oficials, mentre que el total de treballadors i treballadores que van fer vaga els deu primers mesos de l'any no arriba als 250.000, fet que evidencia l'enorme capacitat mobilitzadora del moviment feminista entre les classes populars. A més, a Catalunya, a diferència de la resta de l'Estat, la majoria de persones que van secundar la vaga del 8 de març ho van fer tot el dia i no amb aturades parcials.
I aquest cop, els motius per mobilitzar-nos segueixen sent tan o més clars. La bretxa salarial ofega les dones treballadores, la violència contra de dones es perpetua -amb els assassinats com la cara més cruent-, les agressions sexuals segueixen sent el pa de cada dia mentre els violadors de La Manada encara estan al carrer, la discriminació per orientació sexual es reprodueix quotidianament, el repartiment del treball no remunerat i de cures ofega sempre les mateixes, el dret a l'avortament lliure i gratuït torna a ser qüestionat... Els motius per dir prou són infinits.
L'emergència d'un nou moviment ultra que té en els escassos drets conquerits pel feminisme un dels seus punts de mira, a més, ens obliga a estar més alerta que mai. La contrarreforma que la dreta vol implementar, de la mà de les institucions religioses, i que ja comença a fer-se sentir a parlaments com el d'Andalusia no s'aturarà des de la passivitat, sinó que ha de ser combatuda des de tots els fronts, també des dels centres de treball, començant per aquest 8 de març. No passaran, no passaran i no passaran, perquè ens trobaran de cara, vives, feministes, combatives i rebels!
