dijous, 12 de desembre del 2019

En marxa la creació de la Unió Territorial Garraf-Penedès de la Intersindical-CSC

Aquest dijous 11 de desembre s’ha celebrat a Vilanova i la Geltrú la primera trobada per a constituir la Unió Territorial Garraf-Penedès de la Intersindical-CSC. 


La trobada ha estat tot un èxit de participació, tant pel número de participants com per la presència d’afiliades representant diversos sectors importants de la zona. A la trobada ha assistit també la Maria Teixidor, secretària de coordinació territorial del sindicat, amb qui s'ha pogut debatre sobre qüestions organitzatives. 

Des del Garraf i el Penedès comencem a caminar i contribuïm a enfortir la lluita sindical des de tots els racons del nostre país!

Animen a tota l'afiliació a participar-hi!

dimarts, 10 de desembre del 2019

Volem una formació de qualitat al nostre Ajuntament


Any rere any veiem com el nostre Ajuntament no inverteix en una formació de qualitat i adient amb les necessitats de la nostra plantilla. És per aquesta raó que, aquest any, la nostra secció no ha donat el vistiplau que es demana als sindicats per a l'adhesió al Pla de la Diputació de Barcelona.

El pla de formació de la Diputació de Barcelona té moltes mancances: cada any ofereix els mateixos cursos i molts perfils professionals queden fora d’aquesta oferta perquè, o bé no hi ha formació específica o la formació que s’ofereix no és l’adequada. 

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està obligat pel Conveni col·lectiu a pressupostar anualment 100.000 euros en concepte de formació i està obligat a realitzar un pla de formació propi, que estigui adaptat i que sigui adient a les necessitats reals de la nostra plantilla. Posant com a excusa el pla de formació de cursos gratuïts de la Diputació, no s’inverteix en les necessitats formatives reals que requerim els treballadors i treballadores del nostre Ajuntament.

L'any 2018 l'Ajuntament només va invertir 20.000 euros en una partida de formació i, a la proposta de pressupost per l'any 2020, proposen invertir 30.000 euros.

Nosaltres exigim al Govern que inverteixi en formació els diners que tenim pactats per Conveni i reclamem que ens informin amb detall sobre en què s'han gastat aquests diners de formació, ja que hi ha departaments que han pagat cursos de formació de les seves pròpies partides.

Entenem que el pla formatiu de la Diputació podria servir per complementar necessitats bàsiques però, en cap cas, pot ser l’únic recurs formatiu del que depengui un Ajuntament com el nostre.

dilluns, 2 de desembre del 2019

Sobre la proposta de millora de la seguretat als llocs de treball per part de la direcció de l’Ajuntament

A la passada Mesa de Negociació vam debatre novament les necessàries millores a fer en molts llocs de treball de l’Ajuntament. La direcció de l'empresa ens va fer arribar un informe de seguretat centrat en l’edifici principal de la plaça de la Vila i al de la seu d’Acció Social. La intersindical CSC agraeix aquesta feina en el sentit de que es fa una anàlisi de la situació i proposa solucions.


Al nostre entendre, tot i ser útil, creiem que aquesta proposta, tal i com ja ho vam exposar a la Mesa,  és insuficient. Us n’expliquem els motius: 

- No tracta centres de treball com el Centre Cívic la Geltrú, el CAPI Baix a Mar i altres on es considera que també cal actuar. 

- Es centren les millores en l’aplicació de les polseres de seguretat. Entenem que aquestes millores són proteccions individuals i en calen altres de col·lectives. 

- Proposa el pas intermitent de la policia local pels centres de treball, malgrat creure que és una mesura necessària caldria complementar-la amb treballadors de perfils més acostumats als problemes dels ciutadans de cada departaments, com va dir la regidora en Meses anteriors. Voldríem saber quina és la posició final, conèixer la intenció de la Direcció de l’Empresa. 

- Parla de modificar l’OAC però no concreta res. De fet, apunta a posar-la a la planta baixa de la zona nova de l'Ajuntament o fer altres atencions a la tercera planta del mateix edifici. Entenem que són dos criteris que van en sentits oposats i que caldria més explicació. Un cop més volem saber quina intenció té la direcció de l’empresa.

- No es tracten llocs de treball com l'oficina d'Equitat on s’han fet propostes tècniques de millora.

- No es parla de com hauria de ser l'atenció al públic, en el sentit de si s'hauria de prioritzar fer-la per parelles o implantar un sistema de cita prèvia o, fins i tot, reduir els ràtios d'atenció, que per nosaltres és una mesura indispensable.

- No apunta un import econòmic per la modificació necessària d’aquests espais. Com millorarem les condicions sense previsió econòmica? Es preveu una dotació pressupostària pel 2020?

Malgrat tot això, valorem la feina feta i som conscients que no s’ha deixat mai d’avançar en un sentit positiu, però cal completar la informació i, si es creu oportú, nosaltres també hi podem aportar més coses en una diagnosi conjunta.



diumenge, 1 de desembre del 2019

Per un salari mínim català de 1.300 euros!

Perquè ens pertoca! Per justícia! 

Després de l'últim augment aprovat pel govern espanyol, el salari mínim interprofessional (SMI) és actualment de 900 €. 

Aquest augment va millorar les condicions laborals de les treballadores i els treballadors que perceben aquest salari, però va deixar en paper mullat l'acord a què havien arribat els principals sindicats espanyols i les grans patronals per fixar en els convenis col·lectius, per a l'any 2020, un salari mínim de 1.000 €. 

L'import actual del SMI és clarament insuficient a Catalunya, que té una estructura salarial pròpia i un cost de la vida fins a un 30% més elevat que en altres llocs de l'estat espanyol. A més, el fet que salari mínim actual sigui homogeni a tot l'estat implica que es generin desigualtats entre territoris pel que fa al poder adquisitiu de les classes treballadores més empobrides. 

Cal tenir en compte que l'increment del SMI no comporta una major despesa global, en tant que dota la ciutadania de més recursos per sortir de la precarietat i n'incrementa la capacitat d'estalvi i de consum, factors que permeten una disminució de les prestacions socials. Així mateix, l'augment de la capacitat econòmica de les treballadores i els treballadors redunda en un increment dels ingressos per a les finances públiques. 

Per tots aquests motius, proposem un salari mínim català de 1.320 €. 

Aquesta proposta s'ajusta al criteri d'organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball (OIT), que recomanen que la renda mínima sigui equivalent al 60% del sou mitjà i que estigui regionalitzada, per evitar generar desigualtats en el poder adquisitiu entre diversos territoris d'un mateix àmbit.

La proposta del nostre sindicat és que l'augment del SMI sigui assumit de forma voluntària per sindicats i patronal, a través de la negociació col·lectiva, i s'inclogui en els convenis d'àmbit català on s'hagi acordat. D'aquesta manera es poden superar els acords d'àmbit estatal, que limiten el SMI a 900 € i són, per tant, lesius per als interessos de les treballadores i els treballadors de Catalunya. 

Finalment, reclamem a la Generalitat i les administracions públiques catalanes que facin passos efectius cap al salari mínim de 1.320 €: que fixin aquest import com a retribució mínima a l'administració pública i que, en els àmbits en què tenen competències, limitin la contractació pública a empreses que demostrin que no tenen cap empleat o empleada amb retribucions per sota d'aquest sou. 

Per un salari just! 

Per un SMI català de 1.300 €!