Les mesures del govern espanyol per frenar el coronavirus i per limitar l’impacte econòmic dels seus efectes s’han mostrat absolutament insuficients. El nombre de contagis i morts va en augment, més que en cap altre estat del món, mentre que els abusos empresarials sota la seva excusa es propaguen en una velocitat similar. La ciutadania no pot anar a comprar amb els familiars amb qui comparteix llar, però cada matí ha d’anar a treballar sense cap impediment en bona part dels sectors productius com si res. Com s’entén? A la vegada, els ERO temporals es multipliquen i precaritzen les treballadores i els treballadors, també en grans empreses amb beneficis, mentre no aparquen altres abusos empresarials en forma d’acomiadaments o vacances forçades. Igualment, nombroses empreses consideren paper mullat les ambigües recomanacions dels governs espanyol i català i ni prenen les mesures de prevenció mínimes ni posen cap tipus de facilitat per al teletreball o la conciliació, especialment en els sectors ja estructuralment més precaritzats.
És per això que la Intersindical-CSC reclamem mesures urgents i dràstiques per garantir la salut de la ciutadania i, a la vegada, els drets laborals de les treballadores i els treballadors, agrupades en quatre punts:
1. Paralització de tota l’activitat productiva: Aturar tots els centres de treball, excepte els serveis essencials. Limitació del treball a aquelles tasques que es puguin fer a distància, des de casa (sempre que no hi hagi familiars a cuidar, per evitar dobles jornades); als serveis essencials (sanitat, residències, alimentació, investigació…); i a la reconversió de fàbriques en centres d’elaboració de material sanitari.
2. Garantia d’ingressos: Manteniment d’un 100% del salari per a les treballadores i els treballadors, exempció de la quota a les persones autònomes i dret a percebre una ajuda per complementar els ingressos fins a 1.300 euros mensual, i abonament de rendes bàsiques per la mateixa quantitat a les persones sense ingressos. Prohibició dels acomiadaments i dels expedients de regulació.
3. Fons extraordinari de més de 20.000 milions: Dotació d’una partida dotada inicialment amb més de 20.000 milions d’inversió reals per finançar el reforçament del sistema sanitari, les rendes a les persones vulnerables i ajudes directes a pimes en dificultats. Els recursos sorgirien dels següents impostos a grans empreses i fortunes:
– 6.800 milions: Impost a la banca equivalent a la meitat dels beneficis de les entitats financeres de l’Ibex 35, a compte del retorn d’una desena part del rescat bancari
– 2.940 milions: Impost extraordinari a les grans empreses de l’Ibex 35, equivalent al 20% del seu benefici del 2019 (exceptuant les entitats financeres)
– 4.230 milions: Quota doble de l’impost al patrimoni a tot l’Estat, aplicant la mateixa quota que Catalunya (que n’eximeix del pagament els patrimonis de menys de 500.000 euros) i restant la quantitat ja pagada a nivell autonòmic l’any passat (els catalans abonen la meitat de l’impost a tot l’Estat, així que només l’haurien de pagar un segon cop, mentre que, en els territoris on està totalment bonificada, ho hauran de fer dues vegades)
– 1.550 milions: Impost a les Sicav equivalent al 5,5% del seu valor (28.148 milions), el mateix que si se li apliqués dos cops la quota màxima de l’impost al patrimoni de fora de les Sicav del punt anterior
– 4.865 milions: Retallada a la meitat del pressupost definitiu del ministeri de Defensa del 2019
En total, aquestes quantitats sumen 20.385 milions d’euros, molt més que el pla de Pedro Sánchez, basat en un 95% en avals i moratòries fiscals.
4. Exempció de pagament d’hipoteques, lloguers i serveis bàsics: No n’hi ha prou amb ajornar uns mesos el pagament d’hipoteques i serveis bàsics a les persones a l’atur i situació de pobresa. Cal anul·lar-ne el pagament a tota la població durant el període que duri la crisi del coronavirus, també pel que fa als lloguers.
Són quatre punts que conformen unes mesures mínimes per afrontar l’emergència sanitària des d’una de garantia de la salut, els drets laborals i la justícia social. Estan basats, a més, en iniciatives que ja han impulsat governs del nostre entorn i, per tant, no haurien de ser complicades d’assumir per un govern que es fa dir progressista com l’espanyol. És la prova del cotó fluix.
A la vegada, però, exigim desmilitaritzar i buidar de llenguatge bèl·lic i patriòtic les actuacions contra el coronavirus, aturant la propaganda nacionalista en el seu nom i el procés de recentralització endegat en nom d’una major eficiència real. Com recomana l’OMS, allò més eficient és deixar que cada territori impulsi les polítiques adequades a la seva gravetat particular, aïllant-les si cal. Catalunya i els Països Catalans, per tant, han de ser sobirans per garantir la salut i els drets de la seva ciutadania.
