La lluita per un país lliure només es pot entendre si va estretament lligada a la reivindicació d'una societat realment justa i amb més drets socials. I a la vegada, la gent treballadora dels Països Catalans només assolirà les cotes de benestar, drets i igualtat que es mereix en el marc de la implementació d'una República catalana edificada des de baix. Aquest binomi indestriable ha marcat des de sempre el projecte independentista i ha quedat més pal.lès que mai els darrers anys, arran de la llarga llista de lleis socials i noves figures impositives vetades pel Tribunal Constitucional i les darreres reformes laborals aprovades pel govern espanyol i censurades pel Parlament.
Malgrat tot, l'últim any s'ha intensificat aquesta lluita conjunta pels drets socials i laborals i la construcció de la República catalana per part de nombroses organitzacions sindicals, socials i polítiques. L'1 de maig passat, convocats per la plataforma Alcem-nos, va recórrer Barcelona la manifestació independentista més nombrosa i unitària celebrada fins ara el dia del Treball. De la mateixa manera, aquestes sinèrgies es van tornar a activar el 21 de desembre, davant la celebració d'un consell de ministres a Barcelona mentre el Suprem i els aparells de l'Estat es preparaven per jutjar els i les dirigents independentistes. I finalment, el gruix del sobiranisme va liderar el 21 de febrer la segona vaga general més massiva dels darrers 15 anys a Catalunya -només superada pel 3-O-, per reivindicar millores socials i laborals bàsiques per als treballadors i les treballadores i negades per l'Estat.
Cal que el clam no s'aturi. Cal preparar una nova mobilització mentre les urnes decideixen el 28-A, en ple atac polític i mediàtic contra els drets nacionals catalans i els drets civils i socials bàsics de les classes populars, si l'estat espanyol fa un gir retrògrad de tints feixistes o manté al poder un centre-esquerra acomplexat que no només no reconeix el dret a l'autodeterminació del poble català ni posa fi al judici-farsa de l'1-O, sinó que ni tan sols és capaç de derogar la reforma laboral més conservadora que aquest país recorda i eternitza unes polítiques econòmiques austericides de les que només escapen la despesa militar i la casa reial. Per tot això, la Intersindical-CSC cridem a seguir construint l'alternativa al carrer i seguir unint esforços per construir la República de la Gent Treballadora, aquella que reconegui el salari mínim de 1.200 euros, la jornada laboral de 35 hores, la igualtat efectiva entre homes i dones, l'accés gratuït a la universitat i unes pensions dignes.
Aquest 1 de maig, tornem-nos a fer sentir!
Per la República catalana i pels drets socials i laborals!
Per la República de la Gent Treballadora!
Properament us informarem de tots els actes i mobilitzacions arreu del país
